Mostrando entradas con la etiqueta opinio. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta opinio. Mostrar todas las entradas

lunes, 18 de mayo de 2015

L'aposta definitiva per la cultura de l'Esquerra de Castelló



Es coneix el caràcter d'un moviment polític i social per l'aposta que fa per la cultura. Nosaltres som sensibles al tedi que suposen les polítiques elitistes actuals del Partit Popular. Creem que s'ha de recolzar la cultura i els seus manifests, sempre plurals. Un savi deia que la cultura fa que el súbdit assolisca la categoria de ciutadà. No ens estranya en absolut que, a partir d'aquesta màxima, els successius partis conservadors hagen demostrat que només volen el poder pel poder, duent a terme una sèrie de malifetes que no representen al conjunt de la població castellonenca.

En primer lloc, volem que es recupere i mime el Valencià en les institucions i espais públics. La nostra llengua està perdent pes i representació. Això no pot ser. És de vergonya escoltar a alcaldes incapaços de dir tres paraules seguides en Valencià sense trabar-se. I tampoc és comprensible que s'ataque a l'Associació Valenciana de la Llengua. En el seu moment va ser creada sota la sospita de ser instrumental, i que la seua funció era minvar la qualitat de la nostra llengua. Tanmateix, els filòlegs que la composen, han treballat dur per assolir tot el contrari. Ara el PP, veient que és incontrolable, la vol destruir i, fins i tot, ha creat una mena de perversa reglamentació paral·lela que converteix el Valencià en un dialecte forçat del castellà.

No es tracta només del que es parle, el que es pense. Al nostre programa apostem per donar-li més recursos i espais als artistes, a escoltar les seues inquietuds i rebre-les. Apostem per unes festes més obertes i participatives. No pot ser que hi haja moviments representatius, associacions i altres agrupacions que es vegen cada any fora dels programes de festes, que hagen de tirar endavant de manera solitària, sense cap recolzament de l'Ajuntament. Apostem, també, perquè l'accés a la cultura siga el màxim possible, i per això ampliarem els horaris a les biblioteques municipals.

La gent ens assenyalaria, tanmateix, si no entenguérem que la cultura és també cuidar del nostre patrimoni històric. I amb raó. Tenim monuments emblemàtics, com el Segon Molí o l'antiga Muralla, que necessiten una rehabilitació. No són els únics edificis de la ciutat que han de rebre l'atenció de restauradors.

Aquestes mesures es poden dur a terme amb una redistribució dels pressupostos. Per exemple al Patronat de Festes trobem moltes despeses que són innecessàries. Recordem les últimes irregularitats trobades per la nostra regidora Carmen Carreras, que han provocat un augment, com a mínim, injustificat i opac, dels pressupostos dedicats a cultura. Despeses que es paguen amb els diners de tots i totes i que estarien millor dedicades a cobrir un teixit cultural ric i divers. 

Sobretot, Castelló mereix recuperar la moral perduda els darrers anys. Que es considere al País Valencià l'exemple modèlic de la corrupció és vergonyòs i horrible. Només ens faltava trobar aquestes irregularitats. Han deixat algun espai sense tocar, la gent del Partit Popular? 

La cultura s'ha de tornar a qui pertany, que és al poble: qui la crea, qui la disfruta i qui li dóna sentit.

miércoles, 6 de mayo de 2015

La Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C ve a Castelló a lluitar contra el silenci.


Els afectats pel virus de l'hepatitis C no volen que els vença l'oblit. El passat mes de març la premsa difonia un acord entre una farmacèutica i el Govern del PP pel qual, en Espanya, començaria a comercialitzar-se un nou medicament, anomenat Viekirax i Exviera i que és 100% efectiu contra la malaltia.

L'acord -el contingut del mateix no és públic, malgrat que ha sigut financiat amb diners de tots- fou un raig d'esperança per als afectats pel virus de l'Hepatitis C i els seus familiars. Podríem pensar, de fet, que la Plataforma d'Afectats per Hepatitis C anava a disoldre's.

No més lluny de la realitat, la plataforma segueix endavant, majorment perquè no s'han aconseguit els objectius primordials: que tots els afectats tinguen accés als medicaments, seguisquen el tractament i es curen. La causa del retard és el protocol que el Partit Popular ha creat ad hoc per a aquest cas.

El metge que tracta al pacient, en lloc de receptar-li el medicament, el proposa per ser examinat per un segon Comité d'Experts, que puntúen el cas i decideixen quan rebrà el medicament. Si consideren que no és urgent, el pacient, afectat per una malaltia mortal, haurà d'esperar a empitjorar, que altres que estan pitjor es curen, o tinguen un altre destí. Un acte cruel i que juga amb la tensió, la vida i la por dels malalts.

De fet, són molts i moltes els qui no han arribat a rebre cap tractament, quan ja existia. Recordem que la pol·lèmica va saltar als mitjans de comunicació l'estiu passat, quan la Plataforma denunciava que hi havia malalts que no podien accedir al medicament Sodalvi, una pel seu preu i dues perquè la recepta del metge quedava sense efecte, ja que l'Estat havia decidit no subvencionar-lo.

L'Esquerra de Castelló volem mostrar respecte per l'Associació, que és apolítica i ha volgut mantindre el seu caràcter neutral en tot moment. Considerem devastador el criteri del Partit Popular. Una, perquè no compleix el paper atorgat per la Constitució com a Govern, que és el de garantir la salut i seguretat dels ciutadans a Espanya. L'altra, perquè ha convertit un dret, el de l'accés a un medicament, que és de tots, en el privilegi d'aquells que tenen diners suficients. No és just.

Per això hui estem al costat de la Plataforma i volem donar-los el nostre suport. Han acudit a Castelló per explicar en quina situació es troben, difícil i angoixant. Són vulnerables perquè se'ls obliga a passar per un procés humiliant, en el que es compara la gravetat dels casos enlloc d'assistir-los i punt. I són vulnerables perquè la gent oblida, perquè l'últim gran titolar de la premsa va dir que la solució ja havia arribat, però no és així. No ho és per a tots.

Tots a la coal·lició volem una cosa molt senzilla: que la gestió d'aquest cas no siga diferent a la gestió de qualsevol altra malaltia: que el metge siga suscriptor i no hi haja Comités. Que reben el tractament, que es curen.

També volem que, sempre respectant el caràcter apolític de la Plataforma, us interesseu. Si els teniu en ment, si els feu costat, si compartiu el seu cas per les xarxes socials i el tema torna a estar damunt de la taula, els terminis podrien acurtar-se. S'estima que de 10 a 12 malalts d'Hepatitis C moren cada dia. I vosaltres, amb un gest mínim, podríeu reduir a 0 aquesta xifra. Així que us demanem, per favor, no els oblideu.

viernes, 1 de mayo de 2015

Fites històriques del Dia de la Persona Treballadora


La Organització Internacional del Treball (OIT) xifra en un 30% el nombre de treballadors que segueix sent pobre. La reforma laboral del PP ha augmentat un 20% el nombre de gent que no pot mantindre la seua família amb el seu sou.

Primera llei laboral per a Dones: 1912, a Anglaterra. La coneguda Llei de la Cadira, obligava als empresaris a disposar d'una cadira en els seus establiments perquè les dones es pogueren seure quan no hi haguera cap client que atendre.

Hui, les dones cobren, de mitjana, un 19,3% menys que els homes, en Espanya. Molts homes segueixen sense comprendre que eixa pèrdua afecta a l'economia familiar de la que ells també viuen.

Data de 1919 la primera llei espanyola que instaura la jornada de 8 hores. Abans, la jornada durava un màxim de 18 hores, si no més. Es va signar després de moltes vagues, manifestacions i protestes ciutadanes, la majoria d'ellles reprimides violentament. Els mitjans conservadors tildaven aquests moviments de "indignants i irrespetuosos".

En l'actualitat, Inditex, El Corte Inglés i Cortefiel són les tres empreses espanyoles per mantindre treball esclau a Índia: Fins i tot xiquets treballen més de 72 hores setmanals per 0,88 € al dia.

En Espanya, van fer falta 5 lleis per prohibir que els empresaris explotaren a xiquets: 1873, 1900, 1936, 1944, 1960. Les primeres, amb escases aplicacions. Els empresaris veien als xiquets com mà d'obra barata i defenien que, sense la seua participació, l'economia s'afonaria. Sí, els xiquets també treballaven 18 hores al dia fins que els moviments d'esquerra ho impediren.

L'edat de jubilació mitjana en Europa en 2004 era de 61,4 anys. A l'actualitat, després de l'estafa-crisi, la jubilació es produeix, de mitjana, als 66,1 anys.

En Espanya, en 2013, van morir 540 persones per accidents laborals.

Els primers moviments socialistes aconsegueixen lleis de Seguretat Social. En Espanya, la primera data de 1900, però no és fins la publicació de l''informe Beveridge' (1942) fins que s'assigna a l'Estat com responsable dels serveis socials bàsics.

En gener de 2015 la Organització Internacional del Treball va assegurar que la desigualtat augmentarà el nombre d'aturats en els pròxims 5 anys. En Estats Units, els índex de desigualtat són un 50% superiors als de la Roma esclavista.

Són només unes poques dates, aquestes, que tenen com a intenció posar en contexte la lluita social. Tot el que s'ha fet és per rebre més respecte a la dignitat que és inherent a totes les persones.

Feliç Dia de la persona Treballadora!

jueves, 23 de abril de 2015

¿Qué es para vosotros la cultura?


Hoy, día 23 de abril, es el día del Libro.  Durante todo el día recogeremos las impresiones e ideas alrededor del concepto "cultura". Pensemos que aún hay territorios por conquistar para una libertad individual compatible con la dignidad colectiva. Acaso la izquierda, culturalmente hablando, no tiene las raíces en esta idea? Desde luego! Eso ya sucede, de  hecho, en muchos ámbitos de la vida, vecinales, laborales, personales y académicos.

Esta entrada se irá actualizando tan pronto como la gente os deje sus impresiones. Los comentarios también sirven. Gracias por participar. Y en valenciano.

Actualizado: 25 abril

"La curiosidad es la incesante búsqueda de lo desconocido, la cultura es todo aquello de lo desconocido que merece la pena conocer"
   Ernesto Doménech, escritor.

"Aquellos que desprecian la cultura, son los mismos que desprecian al pueblo. Nosotros tenemos el deber de fomentarla pues, un pueblo con cultura es un pueblo difícil de engañar y, un pueblo que se quiere gobernar a sí mismo. Crear cultura es crear poder popular"
   Yolanda Edo, emigrante en UK.

"La cultura es el mejor legado que dejaremos a nuestros hijos. No serán personas completas si no saben apreciar un buen libro. O la música, la historia, el cine, la pintura... Las generaciones se comunican entre ellas mediante la cultura"
    Bernat J. Palomares. Tècnic.

"No me interesaron los libros hasta los 16. Encontré uno que me gustó mucho y a partir de ahí fue un no parar. No recuerdo el título, pero sí la sensación, como que se me abría un mundo completamente nuevo en mis manos. Así que para mí es eso, aún hoy"
   Carmen Ros, estudiante de medicina.

"Cultura es todo aquello que queda fuera del alcance mental de los dirigentes del PP valenciano o español y, por lo tanto, consideran extraño, peligroso y necesariamente nocivo".
    Gabriel Ferrándiz, periodista.

"La cultura es la mejor forma de abrir mentes y por lo tanto contribuir a una sociedad más tolerante y empatica".
    Paula Hurtado, técnico en atención sociosanitaria.

"Vivimos un mundo extraño. Nos definimos como sujetos (atados), pero ansiamos ser libres. La cultura es el camino que hay entre ambos estadios, pero también lo que nos pone la venda en los ojos ante la contradicción de que muchos ya se consideran sujetos libres".
    Rosa Maluf, filóloga.

"La cultura es cómo proclamamos que vamos a ser felices. De eso me di cuenta muy pronto, cuando encontré que la gente que lee revistas de moda no busca lo mismo que amistades mías que se decantaron por la poesía. No es lo mismo tener que disfrutar. No es lo mismo querer que amar. No es lo mismo leer a que te lo cuenten".
   Pablo Opau, poeta.

Què és per a tu la cultura


Hui, dia 23 d'abril, és el dia del Llibre. Durant tot el dia arreplegarem les impressions i idees al voltant del concepte "cultura". Pensem que encara hi ha territoris que conquerir per a una llibertat individual compatible amb la dignititat col·lectiva. Acàs l'esquerra, culturalment parlant, no té les arrels en aqusta idea? I tant! Això ja succeïx, de fet, en molts àmbits de la vida, veïnals, laborals, personals i acadèmics.
Aquest post s'anirà actualitzant tan prompte com la gent ens deixe les seues impressions. Els comentaris també serveixen! Gràcies per participar. (Ací en castellà)

Actualitzat: 25 d'abril.

"La curiositat és la incessant cerca d'allò que ens és desconegut, la cultura és tot allò desconegut que val la pena conéixer"
   Ernesto Doménech, escritor.
"Aquells que menyspreen la cultura són els mateixos que menyspreen el poble. Nosaltres tenim el deber de fomentar-la, doncs un poble amb cultura és més difícil d'enganyar i un poble que es vol governar a si mateix. Crear cultura és crear poder popular"
   Yolanda Edo, emigrant en Regne Unit.

"La cultura és el millor llegat que deixarem als nostres fills. No seran  persones senceres si no saben estimar un bon llibre. O la música, la història, el cinema, la pintura...
Les generacions es comuniquen entre elles mitjançant la cultura
."
    Bernat J. Palomares. Tècnic.

"No em van interessar els llibres fins els 16. Vaig trobar un que em va agradar molt i a partir d'ahí va ser un no parar. No recorde quin era, però sí la sensació, com que se m'obria un món completament nou a les meues mans. Així que per a mi això és, encara hui"
   Carmen Ros, estudiant.
"Cultura és tot allò que queda fora de l'abast mental dels dirigents del PP valencià o espanyol i, per tant, ho consideren estrany, perillós i necessàriament nociu".
   Gabriel Ferrándiz, periodista.

"La cultura és la millor forma d'obrir ments i, per tant, contribuir a una societat més tolerant i empàtica".
   Paula Hurtado, tècnica en atenció sociosanitària.

"Vivim en un món estrany. Ens definim com a subjectes (nugats), però anhelem ser lliures. La cultura és el camí que hi ha entre ambdós estadis, però també ens posa una bena als ulls davant la contradicció de que molts ja es consideren subjectes lliures".
   Rosa Maluf, filòloga.

"La cultura és com proclamem que anem a ser feliços. D'això em vaig adonar molt prompte, quan vaig topetar que la gent que llig revistes de moda no pretén el mateix que amistats meues que s'han decantat per la poesia. No és el mateix tenir que disfrutar.  No és el mateix voler que estimar. No és el mateix llegir a que t'ho conten."
   Pablo Opau, poeta.

martes, 21 de abril de 2015

Esquerra Unida presenta una declaració institucional en suport a la vaga de Telecos


La portaveu municipal d'Esquerra Unida a l'Ajuntament de Castelló ha manifestat avui el complet suport de la seua formació a la vaga indefinida dels treballadors autònoms de Movistar, així com pels tècnics de l'empresa, a Castelló: Des d'Esquerra Unida tenim clar que el nostre lloc és al costat dels treballadors i treballadores que estan vivint una situació absolutament precària a causa de les imposicions de les seues empreses, tant de Movistar com de les subcontractes que operen per aquesta. En aquest sentit, cal advertir que majoritàriament estem parlant de falsos autònoms i autònoms dependents obligats a registrar-se a la Seguretat Social com a tals per les empreses subcontractades, el qual en una empresa que va enregistrar l'any passat uns beneficis de 3.001 milions d'euros és vergonyós.

En aquest sentit, la regidora va voler anar més enllà, donant suport a les protestes concretes: "Esquerra Unida de Castelló comparteix les denúncies expressades sobre la precarietat de les condicions laborals, incloses jornades molt superiors als límits establerts per la legislació. A més, estem també d'acord en la reivindicació dels afectats perquè hi haja una regulació del sector i es perseguisca la competència deslleial que apliquen les diferents contractes, que es tradueix en l'increment de la precarietat, amb les seues conseqüències sobre la salut i la seguretat en el treball, així com un important descens dels salaris. En aquest punt, cal explicar que els i les treballadores denuncien condicions de treball de "semi-esclavitud", amb salaris que no superen els 700 euros al mes i on, a més, les contractes no paguen els desplaçaments fins a la llar dels clients de l'empresa, sufragant aquestes despeses els treballadors de la seua butxaca.

A més, la representant d'esquerres ha volgut parlar de les condicions concretes que han portat a la vaga: Davant aquestes condicions de treball i davant l'amenaça de rebaixar encara més els barems de pagament en el pròxim contracte de Movistar amb les diferents subcontractes, Esquerra Unida trasllada també el seu total suport a les exigències expressades pels afectats sobre derogació del contracte mercantil, jornades laborals de vuit hores, igualtat de condicions en contractes i subcontractes, salari base brut mínim de 2.008 euros, a més d'incorporació en plantilla dels autònoms i personal subcontractat. El que no pot ser és que avui dia una empresa com Movistar aplique diferents salaris per la mateixa feina, que és el que està passant ara mateixa.

Per últim, Carmen Carreras ha volgut valoritzar la feina dels treballadors i treballadores de Telecos: El sector de les telecomunicacions, al qual es troba Telecos, així com altres vinculats a activitats punteres en el desenvolupament tecnològic, cal garantir la professionalització enfront de les apostes per la precarització i això implica respectar els drets dels treballadors i treballadores. Es tracta d'avançar de manera concreta cap a un nou model productiu que puga ser la base d'un tipus de desenvolupament sostenible que assegure llocs de treball dignes i de qualitat, i no imposar, com vol fer el PP, un model basat en serveis barats amb sous de misèria".


Castelló a 21 d'Abril de 2015